Observacio.  Entrara en vigor als 60 dies de la seva publicación que será el 31 de gener de 2027

L’article 12 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per l’Organització de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i en vigor a Catalunya des del 3 de maig de 2008, declara que les persones amb discapacitat tenen dret al reconeixement de llur personalitat jurídica, però també de llur capacitat jurídica, «en igualtat de condicions amb la resta en tots els aspectes de la vida».

Resumint  tenen els mateixos dret que els demés

El capítol II, «Suports a l’exercici de la capacitat jurídica»,

Observació: Es completament nou.

Aquest capítol s’ha dividit en quatre seccions. La primera, dedicada als principis generals, incorpora a la norma civil catalana els principis de la Convenció relatius a la igual capacitat jurídica entre totes les persones, amb discapacitat o sense.

Les altres seccions regulen els diversos suports que la Llei delimita i que ofereix a les persones que els necessiten. El capítol es tanca amb la regulació de les salvaguardes, algunes de les quals són comunes a tots els suports.

En la configuració dels suports, prenent com a model el comportament habitual de les persones en l’àmbit familiar, social i comunitari, es distingeixen els suports no formalitzats i els formalitzats.  Els no formalitzats són els que es duen a terme al marge d’un procediment judicial o notarial establert legalment, i els formalitzats són els que es constitueixen en una escriptura pública o en una resolució judicial per al present i els que es disposen en un mandat o poder preventiu per al futur. És a dir, per quan la persona els necessiti.

Observacio:  ¿El nostre suport de futur es un suport no formalitzat ¿

La secció quarta del capítol II té per objecte l’assistència, que és un tipus de suport formalitzat que es constitueix en escriptura pública o per resolució judicial.

L’assistència pot abastar tant l’àmbit personal com el patrimonial i pot tenir per objecte tant prestar el suport per a una qüestió o un afer concret, ocasional o recurrent com fer-ho d’una manera continuada en el temps.

La Llei delimita tres modalitats d’assistència: la d’acompanyament, que és la que es presumeix en defecte de qualificació; la de cooperació, que requereix l’establiment exprés dels àmbits en què la persona assistida ha d’actuar amb la conformitat de l’assistent, i la representativa, en què s’ha d’expressar si comporta cap limitacióde les facultats de la persona assistida i si la que presta l’assistència necessita cap autorització per a determinats actes.

Si és judicial, l’assistència representativa només es pot conferir amb caràcter permanent per a determinats tipus d’actes o béns.

 En l’assistència constituïda per acord notarial de suport, cal destacar la previsió de l’atorgament d’una acta prèvia. L’acta prèvia té per finalitat preservar la intimitat de la persona a fi que en la constitució notarial d’assistència només consti allò queés necessari perquè pugui actuar en el tràfic jurídic, sense al·ludir a la condició personal que va donar lloc a la constitució del suport.

Pel que fa a l’assistència constituïda judicialment, convé remarcar la novetat que comporta el pla d’assistència, que s’ha de presentar quan es demana la constitución d’una assistència judicial.

Observació: vol dir que es te que preparar i presentar previamente a l’acceptacio, cal consultar a la assesoria juridica

Aquest pla es configura com un document en què han de constar tots els elements que, d’acord amb les circumstàncies i la voluntat de la persona, s’han de tenir en consideració en el moment de constituir els suports judicials i determinar l’abast de l’assistència, i no ha d’ésser cap obstacle perquè les persones que requereixen l’assistència puguin sol·licitar les mesures judicials que necesiten »

Article 222-1. Dret al suport

1. Tota persona té dret a accedir a suports individualitzats i adaptats a la seva situació per a prendre decisions amb efectes jurídics en condicions d’igualtat.

Observacions en llenguatge fácil:

Totes les persones tenen dret a rebre ajuda (suport )per a prendre decisions importants.

El suport ha d’adaptar-se a cada persona.

No totes les persones necessiten la mateixa ajuda.

Algunes persones necessiten poca intensitst de suport altres necesiten mes

Les decisions de les persones poden tenir conseqüències legals.

2. El fet de disposar de suports en la presa de decisions no comporta cap limitació de la capacitat jurídica de la persona.

Obsservacions en lleguatge fácil:

Rebre ajuda per prendre decisions no fa que la persona perdi els seus drets.

La persona continua tenint el dret de decidir sobre la seva vida.

Els suports només serveixen per ajudar-la a entendre la informació i a prendre les seves pròpies decisions

3. Tota persona té dret a escollir el seu propi projecte de vida i a accedir als serveis comunitaris ordinaris.

El suport per a l’exercici de la capacitat jurídica de la persona consisteix en l’ajut a la manifestació de la voluntat, a la presa de decisions amb efectes jurídics i a la configuració de la voluntat de la persona.

El suport a la manifestació de la voluntat de la persona té per objecte fer possible l’exteriorització de la voluntat ja formada en cas que, per les seves circumstàncies personals, la persona requereixi l’ajut d’una altra per a fer plenament comprensible aquesta voluntat.

Observació en llenguatge fácil

Algunes persones necessiten ajuda per arribar a  comprende  i expressar el què volen, per aixó reben el suport de Tu-I-Nos per miitja del seu referent, agent de suport i altres professionals de l’equip  interdisciplinari

El suport a la persona per a la presa de decisions amb efectes jurídics consisteix, entre d’altres, en les activitats següents:

a) Acompanyar-la perquè desenvolupi relacions socials que li permetin d’exercir la seva autonomia i accedir a recursos addicionals de suport.

b) Proporcionar-li d’una manera adequada informació sobre qüestions del seu interès.

c) Orientar-la sobre els seus drets i com fer-los efectius.

d) Ajudar-la a comprendre els actes jurídics i llurs conseqüències.

e ) Assistir-la en la consideració d’opcions i fer-li recomanacions amb relació a

un determinat acte jurídic.

f) Facilitar-li que arribi a acords amb terceres persones i que es facin efectius.

 

Tipus de suports

1. Els suports són formalitzats o no formalitzats.

2. Els suports formalitzats són les assistències i els mandats o poders preventius constituïts en escriptura pública i les assistències constituïdes judicialment.

a) Els suports no formalitzats són els que es presten transitòriament

El suport s’ha de prestar amb lleialtat a la persona i amb respecte a la seva dignitat, la seva autonomia individual, els seus valors i les seves creences, i en especial a la seva voluntat i les seves preferències.

b) En la prestació del suport, s’ha de procurar la plena participació i inclusión de la persona a la societat i vetllar pel seu benestar, el respecte de la diferència, la no-discriminació i la igualtat d’oportunitats.

c) Les funcions de suport s’exerceixen amb la diligència pròpia d’una persona raonable, d’acord amb les circumstàncies personals o professionals, i dins els límitsfixats per l’acord o la resolució que ha establert el suport.

d) La persona que presta el suport respon dels danys causats per l’incompliment dels seus deures de lleialtat i diligència. L’acció per a reclamar a responsabilitat prescriu al cap de tres anys de la rendició final de comptes.

 

Article 222-9. Eficàcia dels actes duts a terme amb suport

Els efectes dels actes duts a terme amb suport a l’exercici de la capacitat jurídica recauen exclusivament en la persona a qui es presta el suport.

Article 222-34. Publicitat

La constitució, modificació o revocació de l’assistència constituïda per acord notarial s’ha de comunicar al Registre civil i al Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de suports a la capacitat jurídica.

Article 222-35. Designació preventiva

1. Les persones majors d’edat poden designar en escriptura pública les que en cas d’una futura constitució judicial d’assistència, i als efectes del que estableix l’article 222-38, han d’ésser nomenades amb preferència a d’altres.

En cas que escaigui nomenar persones substitutes, si no s’especifica l’ordre de substitució es prefereix la que consta com a designada en primer lloc.

2. La designació preventiva no requereix l’acta prèvia que estableix l’article 222-32, i s’ha de comunicar al Registre civil i al Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de suports a la capacitat jurídica. 

Observacio Es aixo aplicaple a un suport de futur mes fort?

Article 222-37. Pla d’assistència

1. A la sol·licitud s’hi ha de descriure un pla d’assistència, que ha de respectar la voluntat, les preferències i els desitjos de la persona que ha d’ésser assistida, sempre que es corresponguin amb una voluntat lliure d’influències i no siguin el resultat d’una circumstància que limita el ple coneixement de la seva situació i les sevesnecessitats.

2. En el pla d’assistència s’hi ha d’indicar:

a) Les persones que es proposen per a prestar l’assistència.

b) L’abast i les funcions de l’assistència demanada, d’acord amb el que estableixl’article 222-29 i detallant els àmbits i els tipus d’actes en què l’assistent ha d’intervenir.

c) El règim de comunicació entre l’assistent i la persona assistida i com s’ha dedur a terme.

d) Les propostes destinades a millorar l’autonomia de la persona assistida, sempre que sigui possible.

e) Les salvaguardes que es proposen i, en particular, les persones que podrien encarregar-se de la supervisió.

f) La remuneració, si n’hi ha, de l’assistent.

3. Si no hi ha persones de l’entorn familiar o comunitari o si l’autoritat judicial considera que aquestes persones no poden assumir l’assistència d’una manera adequada, l’autoritat judicial pot nomenar una persona jurídica sense ànim de lucre, pública o privada, que la pugui assumir satisfactòriament.

 

Sitges 4 d’Agost de 2026

Antoni Reverter